POESIES♡
UNIVERS: SOL, LUNA I ESTELS
AURORA
He vist al lluny la serra blava
desemboirar-se lentament,
davant la nit que es retirava
cap a les coves d’occident.
L’extrem d’una ala de l’aurora
vermellejava en el cel gris,
mentre el seu cos encara jeia
mig enfonsat en el mar llis.
davant la nit que es retirava
cap a les coves d’occident.
L’extrem d’una ala de l’aurora
vermellejava en el cel gris,
mentre el seu cos encara jeia
mig enfonsat en el mar llis.
Joan Vinyoli
AL CIM
El sol se n’anava
quan jo hi he arribat.
La copa dels pins ja era negra,
pro el tronc tot daurat.
El cim, tot vermell del sol, que es ponia
una mica a ponent del Montserrat;
i la muntanya santa resplendia
d’un encès morat.
Mes el sol ha tombat la carena
i tot s’ha apagat.
He baixat. Per la terra enfosquida
no restava ni un rastre de sol;
i al bell fons de la Vil·la Joana
començava a cantar un rossinyol.
Joan Maragall
La copa dels pins ja era negra,
pro el tronc tot daurat.
El cim, tot vermell del sol, que es ponia
una mica a ponent del Montserrat;
i la muntanya santa resplendia
d’un encès morat.
Mes el sol ha tombat la carena
i tot s’ha apagat.
He baixat. Per la terra enfosquida
no restava ni un rastre de sol;
i al bell fons de la Vil·la Joana
començava a cantar un rossinyol.
Joan Maragall
VORERA DEL MAR
JOC AMORÓS
El mar canta, lila, lila. Malves, verdes, les penyes escoltant.
-Què me dius, mar lila, lila?
-Penya malva, penya verda, què em diràs?
-Jo et diré, mar lila, lila,
que em perdonis si som muda pel teu cant,
que les penyes som creades per mirar-te
i sofrir, amorosides, ton palpar.
Corre envant, mar lila, lila,
corre enrera, lilejant...
i et diré, mar lila, lila, que si passes
tan sovint per ma gorja tos rulls blaus,
que de cap em tiraré dins els teus braços,
i la penya no hi serà,
que la penya serà lila,
lila, lila, com la mar...
Blai Bonet
ALEGRIA
volar els aucells a migdia?
Cel, He dit cel. ¿No heu tastat
les fulles dels pins a l’alba?
Mar. No he dit mar, perquè ho dic
encara. I cel.
L’horitzó
ple d’estimats i estimades.
¿No veis els estels ballant
al retorn de les escumes?
Jaume Vidal Alcover
ple d’estimats i estimades.
¿No veis els estels ballant
al retorn de les escumes?
Jaume Vidal Alcover
CAMP, ARBRES, FOC
CAMÍ FLORIT
Llevamà, card, fonollassa,
rosella, cascall, lletsó,
vinagrella, corritjola,
ginesta, aritja, fonoll,
passionera, cugula,
mare-selva, safrà bord,
foravia, canyaferla,
baladre, argelaga, albó,
falguera, olivarda, estepa,
clavell de moro, coscoll,
heura, contell, englantina,
vidalba, murta, maimó,
cama-roja, campaneta,
ravenissa, bruc, guixó
(i en l'aire color de vauma
l'esgarrifança d'un poll).
Josep Maria Llompart
HOME SOCIAL
EL CAP
Tinc un cap
-om Cun cabàs.
-Açò és el nas
-Xe, quin nyap!
-Tinc dos ulls
-Sota les celles.
-I als costats?
-Bones orelles.
-On tinc la llengua?
-Dins la boca.
-Com és la cara?
-Com una coca.
-Dalt del terrat
-Quin desgavell!
-Em creixen cabells
-Cadascun va a la d'ell!
Carles Can
EL COS
Els ulls són per mirar,les mans per agafar.
El cap és per pensar
i el cor per estimar.
Els dit són per tocar
i els peus per caminar.
El nas, per olorar
la boca, per parlar.
La llengua, per tastar;
les dents, per mastegar.
Orelles per sentir...
T’ho torno a repetir!
Popular catalana (Amades)
JO, SOMNIS, IMAGINACIÓ, POESIA
LA MARTA SOMIA
La Marta, que és molt trempada,
somia que és una fada.
Viu en un gran castell
envoltada de follets.
Arriba un drac malvat
que fa pudor de cremat.
La vol salvar un caçador
i ja sona el despertador.
La mare diu: Apa, noia!
Avui és dia d’escola!
Alumnes de 2n del CEIP Silvestre Santaló, de Salt
somia que és una fada.
Viu en un gran castell
envoltada de follets.
Arriba un drac malvat
que fa pudor de cremat.
La vol salvar un caçador
i ja sona el despertador.
La mare diu: Apa, noia!
Avui és dia d’escola!
Alumnes de 2n del CEIP Silvestre Santaló, de Salt
PINTOR MIRÓ, VELL I CADELL
Les teves pintures,
tan clares,
agraden a les criatures,
però els pares
-animetes obscures,
mans avares,
ments dures-
les troben molt cares
i, bé que ho intenten,
no se les expliquen.
I ells diu: "Què coi representen?"
I ell fa: "Què collons signifiquen?"
Joan Oliver
Comentarios
Publicar un comentario